Caminata Jane Jacobs al barri de la Marina

Aquesta setena edició de la Jane’s Walk vam estar passejant pel barri de La Marina de Barcelona de la mà de la Taula de Dones de La Marina. Elles amb molta cura i generositat van proposar un itinerari molt revelador per descriure algunes pincellades de les vides dels diferents nuclis obrers que avui conviuen amb el nom de La Marina. Com deia Jane Jacobs, aquestes traces de ciutat i el treball inspirador de la Taula de Dones amb les seves inquietuds són necessàries per comprendre, viure, transformar i estimar els llocs on vivim.

Aquí ens deixen una mostra del que ens van explicar durant el recorregut:

El recorregut va començar a la plaça de La Marina. La Montse ens va explicar les precàries condicions de les dones del barri a la postguerra, que havien de fer mans i mànigues per tenir cura de la família i allargar al màxim els ingressos familiars (els d’elles normalment fruit de l’economia submergida). Tot i així, moltes d’elles van sumar-se o encapçalar algunes de les lluites veïnals cabdals, i algunes dones també en van emprendre de caire més pròpiament polític i social. Va explicar la petja al barri de la mestra Pepita Casanellas, pedagoga de Rosa Sensat i un exemple d’entrega absoluta i coratjosa a la tasca d’educar les classes populars en general i les nenes en particular.

A l’actual illa cultural Philips, des dels Jardins dels Drets Humans, la Mònica va fer un repàs de la història d’aquesta fàbrica elèctrica que es va instal·lar al barri als 50, quan La Zona Franca deixava de ser agrícola per convertir-se en industrial fins als anys 80, moment de la entrada a la UE i de la relocalització massiva d’indústries. A la Philips, amb un 80% de treballadores, les dones van encapçalar la majoria de lluites sindicals. Algun dels edificis de la fàbrica, que l’Ajuntament va adquirir i reconvertir en equipaments culturals i socials, és de les poques mostres de l’arquitectura industrials dels anys 50 que resten a Barcelona.

JJ1

Als  habitatges de la SEAT el Fabián ens va explicar els seus records com a extreballador de l’empresa del desarrollismo franquista. Va ser fundada per la italiana FIAT, i Franco va instal·lar-la al barri als 50 com a agraïment a Mussolini pels bombardejos sobre Barcelona i per la proximitat amb el Port. Va recordar les lluites, les condicions laborals d’una empresa escandalosament vertical i de funcionament cacic, l’assassinat del treballador Antonio Ruiz Villalba a mans de la policia franquista i la construcció del barri més privilegiat (amb equipaments de tot tipus només per als treballadors de l’empresa) de l’entorn durant la dictadura: els habitatges SEAT.

JJ2

Al barri de les Cases Barates d’Eduard Aunós, el Carlos i la Teresa van compartir amb nosaltres els records de la seva infància i joventut en aquest barri humil i solidari, de casetes baixes voltades de camps i d’una fàbrica, que es va crear per tal d’enderrocar les barraques de Montjuïc, que haurien embrutat la imatge de la ciutat a l’Exposició del 29. La feina abnegada i diària de les dones era una peça clau per a la cohesió i la supervivència econòmica d’un barri que va posar les bases de les lluites contra els desnonaments actuals en el que es va anomenar “la lluita dels lloguers”.

I vam acabar amb una vista aèria del barri. Vam pujar pel Camí de l’Esparver fins a les restes de l’antic castell de Montjuïc. Allí, amb el fossar de la pedrera als peus, on descansen els 4000 assassinats pel franquisme, el mar de fons i el barri als voltants, la Sílvia ens va recordar que La Marina va ser un barri mariner. La platja de Can Tunis va ser, fins a la seva desaparició el 1967, amb l’ampliació del Port de Barcelona, el lloc de refugi dels homes i,  sobretot, de les dones d’un barri que, en els miserables dies de la postguerra, no disposaven de gaire més esbargiment i contacte amb la natura que aquesta platja tan llarga que, en paraules de Paco Candel, “gairebé semblava l’eternitat”.

JJ3