Aclariments metodològics: marxes exploratòries i recorreguts de reconeixement

A Col·lectiu Punt 6 portem molts anys desenvolupant diverses metodologies per descriure, analitzar i recollir l’experiència de les persones en els seus entorns quotidians. La nostra feina no parteix de zero, sinó que s’alimenta dels coneixements i les eines que altres grups i urbanistes feministes han desenvolupant en les últimes 3 dècades.

Últimament hem rebut moltes demandes per portar a terme marxes exploratòries, tan a Barcelona com a altres municipis de Catalunya i del Estat. I ens hem trobat que moltes vegades hi ha una mica de confusió en què és una marxa exploratòria i què és un recorregut de reconeixement. Per això hem pensat fer aquest petit article per explicar la història darrera d’aquestes eines i com es diferencia una marxa d’un recorregut.

Què son i com s’originen les marxes exploratòries?

Les “marxes exploratòries” són una metodologia molt concreta desenvolupada per la teoria i la pràctica feminista que es centra en identificar aspectes urbans relacionats amb la percepció de seguretat a l’espai públic des d’una perspectiva de gènere. Les marxes exploratòries es van començar a fer a Canadà, a les ciutats de Montreal i Toronto a principis dels anys 90. Sorgeixen després de que a finals dels anys 80, en resposta a l’increment d’agressions sexuals contra dones en la ciutat de Montreal, grups feministes s’organitzessin per tal de pressionar al govern de la ciutat a respondre a aquesta problemàtica. Fruit d’aquestes demandes, i d’altres no només relacionades amb la seguretat sinó també amb la vida quotidiana de les dones, l’ajuntament de Montreal va crear el Consell de Dones Montrealeses. I una de les demandes i accions que van sorgir d’aquest consell es la realització d’auditories de seguretat de les dones, i en particular, a través de l’organització de marxes exploratòries pels diferents barris de la ciutat. Femmes et Ville va ser el programa de la ciutat encarregat de portar a terme aquestes marxes. Les marxes exploratòries també porten molts anys fent-se a Toronto, a càrrec de l’organització METRAC. I després aquest treball es va internacionalitzar amb la creació de l’organització no governamental Women in Cities International.

Les marxes exploratòries consisteixen en recórrer un barri o un entorn concret amb un grup reduït de dones, entre 5 i 10 dones, per tal de detectar i analitzar quins elements físics i socials condicionen la percepció de seguretat de les dones que viuen i utilitzen un determinat entorn. A part de ser una eina de diagnosi per obtenir informació de com respondre a aquesta problemàtica des de l’urbanisme, també és una eina d’apoderament de les dones, ja que permet visibilitzar el coneixement que tenen les dones veïnes de l’entorn per on viuen i es mouen, alhora que valora la seva participació activa en el disseny i la transformació dels seus entorns urbans.

Aquest treball que es va iniciar a Montreal va recollir molta informació sobre quins elements contribuïen a la percepció de seguretat de les dones. D’aquest treball sorgeixen  els famosos 6 principis bàsics per un entorn segur des de la mirada de les dones. El treball realitzat a Montreal durant molts anys es va publicar al 2002 la Guide d’amenagement por un environnement sécuritaire, coordinada per Anne Michaud, respresentant de Femmes et Ville en aquells moments. Tant aquests principis com les eines d’auditoria de seguretat urbana i de marxes exploratòries han sigut adaptades a diferents contextos i portades a la pràctica, per exemple, per la Red Mujer y Hábitat de América Latina, que porten treballant en projectes de ciutats segures per les dones des dels anys 90, com per Jagori a la Índia, o Col·lectiu Punt 6 amb la publicació recent d’Entorns Habitables.

Les marxes exploratòries continuen sent una eina indispensable per descriure i analitzar la percepció dels espais des d’una perspectiva de gènere. En l’actualitat, es fan marxes exploratòries amb diferents grups. Però és important entendre que al tractar temes de violència masclista, cal que el grup permeti que les persones que l’integren es puguin sentir còmodes compartint les seves vivències i percepcions. Per tant, és recomanable que no siguin grups mixtes, sinó que es facin amb dones, o en grups separats que comparteixin realitats. Per exemple: dones amb diversitat funcional, dones lesbianes, dones trans, homes joves, dones grans, etc. 25_9

Què són i com s’originen els recorreguts de reconeixement?

L’any 2005 vam començar a treballar com a Col·lectiu Punt 6 en el desenvolupament del que  anomenem recorreguts de reconeixement de la vida quotidiana. Vam aprendre aquesta eina en una formació de formadores en urbanisme i gènere organitzada per l’ICD i impartida per les professores Anna Bofill, Zaida Muxí i Lidewij Tummers. Després d’aquesta formació i fruit dels més de 100 tallers “L’experiència de les dones en l’entorn quotidià” que vam portar a terme per tot el territori català amb grups de dones, per encàrrec de l’Institut Català de les Dones, vam desenvolupar i adaptar noves eines de diagnosi de l’espai.  Una de les eines que vam incorporar van ser els recorreguts de reconeixement. Els tallers que vam iniciar aleshores es centraven en l’apoderament de les dones per tal que participessin en temes relacionats amb l’urbanisme. Aquests tallers es realitzaven dins d’un espai de trobada del grup de dones i es centraven en descriure les activitats i desplaçaments que les dones realitzen en la seva vida quotidiana sobre d’un mapa, primer des de la seva experiència personal i després ampliant cap una experiència col·lectiva de l’ús del seu entorn quotidià. Però la diversitat de situacions amb les que ens vam anar trobant al llarg de tot el territori català, va fer que adaptéssim la metodologia inicial al context i al grup de dones participants. En molts casos la millor manera de poder fer aquest treball de descripció i diagnosi era sortir de l’aula i anar a caminar els seus barris i pobles amb elles. Aquesta experiència ens ha proporcionat una bibliografia molt àmplia de l’experiència de les dones en els seus entorns quotidians.

Els recorreguts de reconeixement que proposem des de Col·lectiu Punt 6 serveixen per identificar els aspectes físics, socials i funcionals que influeixen a la vida quotidiana des de  l’experiència de les persones veïnes. En aquests recorreguts s’analitzen les diferents variables de la configuració urbana: espai públic, mobilitat, equipaments, habitatge, participació i seguretat. La seguretat i la participació són variables transversals que es consideren quan es parla dels altres aspectes físics de la ciutat (espai públic, mobilitat, equipament, habitatge). Per tant, els recorreguts de reconeixement van més enllà dels aspectes de percepció de seguretat.

A diferència de les marxes exploratòries, els recorreguts de reconeixement es poden fer amb grups sectorials o mixtes. Quan es tracti de grups mixtes cal que vetllem perquè es centrin en la vida quotidiana de les persones com a eix d’anàlisi, i que la participació i les aportacions de les dones no siguin silenciades.

Amb els anys, hem anat incorporant i adaptant els recorreguts de reconeixement als objectius que es buscaven en cadascun d’ells, depenent d’on venia la demanda i de qui participava. Per tant, s’han fet recorreguts de reconeixement en el marc de diagnosis participades elaborades per l’administració pública, però també recorreguts de reconeixement com a forma d’activisme i reivindicació veïnal. Per exemple, des de 2011, Col·lectiu Punt 6 organitza el recorregut Jane Jacobs a Barcelona, dins del festival internacional Jane’s Walk que es realitza el primer cap de setmana de maig. Punt 6 a Barcelona i el Paseo de Jane a Madrid van  ser els primers col·lectius a l’estat espanyol en començar a organitzar aquests recorreguts, que ara es desenvolupen cada any a moltes ciutats de l’estat. Aquests recorreguts es fan en coordinació amb un grup o organització veïnal, i són les persones veïnes les que tenen el protagonisme en aquests recorreguts, definint per quines zones passar, i també els temes a tractar, seguint la filosofia de la Jane Jacobs sobre com les persones veïnes són les expertes dels seus barris.

1505547_308279205996272_9147082311234208852_n

Per a més referències sobre les marxes exploratòries:

http://www.habiter-autrement.org/22_sex/22_genre.htm

http://femmesetvilles.org/

https://efus.eu/files/fileadmin/efus/secutopics/audits___methodologies/Exploratory_walks1.pdf

http://www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/cartilla_pedagogica.pdf http://www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/guia_caminatas.pdf

https://issuu.com/punt6/docs/entorns_habitables_cat_final

Per a més referències sobre els recorreguts de reconeixement

https://issuu.com/punt6/docs/dones_treballant_final_baixa